El Museu Olímpic i de l’Esport ha acollit el XIII Fòrum Olímpic dedicat als esports i disciplines emergents.
Durant els dies 16 i 17 d’octubre, s’ha debatut de la inclusió dels esports emergents i del fenomen de masses que generen els eSports, i si aquests poden ser considerats “esports” i entrar en el programa olímpic.
Notícia dia 15 d’octubre: primera sessió
Notícia 16 d’octubre: segona sessió
CONCLUSIONS, Juan Manuel Surroca
CONCLUSIONS:
L’Agenda 2020 és sens dubte el full de ruta del Moviment Olímpic per les properes dècades. La transformació social ha motivat que del CIO hagi orientat el futur dels Jocs pensant a atendre les demandes d’una nova generació amb una evident flexibilització del programa olímpic adaptant-lo a la cultura i preferències socials del país organitzador.
L’entrada del street basket 3×3, surf, skateboard, escalada i el futur Break dance en són una mostra.
Igualtat de gènere
Als Jocs Olímpics de París 2024 està previst que la igualtat de gènere sigui absoluta i que homes i dones competeixen en el mateix nombre i en la mateixa quantitat de proves.
Tot i ser important, les quotes no són la solució definitiva, sinó que la igualtat ha de donar-se per proporcionar les mateixes opcions a les persones siguin del gènere que siguin.
Ara bé, tot i que la igualtat de gènere a nivell de pràctica esportiva és pràcticament una realitat, el gran repte de cara a l’immediat futur és la de potenciar la presència de la dona en la seva governança i lideratge, així com també en l’aspecte relacionat amb el dèficit d’entrenadors i tècnics.
Les competicions mixtes no son sinònim d’igualtat de condicions. Per tant, cal que en elles prevalgui la qualitat a la quantitat.
Cal canviar substancialment els criteris educatius als joves fomentant la pràctica de l’esport com a estil de vida però sense prevaler la idea que arribi a ser un campió i orientant la igualtat des de la base partint de l’equitat sense posar cap mena de barrera social al desenvolupament esportiu indiferentment siguin nois o noies.
Pel que fa als esports emergents es constata que el tema de la igualtat de gènere ni es planteja, perquè és un fet inherent a la seva pròpia dinàmica.
El criteri periodístic hauria de visualitzar que l’esport no té gènere, que el practiquen tant homes com dones, no hi ha un de masculí un altre de femení. És per això que s’ha d’adaptar aquest criteri al llenguatge que conceptualment està ple de conceptes i adjectius masculinitzats.
Esports emergents
Els esports emergents són fruit de l’evolució de la societat i tenen com a denominador comú una nova concepció de la pràctica esportiva molt més lúdica i de diversió que no pas competitiva. Aquesta nova manera de fer esport com a activitat física en la qual importa més passar-ho bé que no pas competir, l’ha empès a les diferents federacions per compaginar el rigor federatiu amb la flexibilitat que permeti barrejar les exigències d’aquest nou model d’entendre la pràctica esportiva de formes més participatives. En conseqüència, l’objectiu és trobar el camí que permeti una confluència dels esports tradicionals i els emergents; coincidència també en què els esports emergents generen un potent mercat en el sector de l’esport.
Bona part dels esports emergents s’ha desenvolupat en àmbits urbans però es troben mancats d’uns espais i d’unes instal·lacions adequades que els hi permeti una estabilitat. En aquest sentit, caldria doncs una normativa que ho contempli i adeqüi.
Un altre aspecte motiu de debat ha estat la interpretació de fins a quin punt alguns nous esports podrien desplaçar els esports tradicionals. En aquest sentit hi ha divisió d’opinions en un sentit o altre.
És una coincidència que el calendari esportiu actualment està saturat per excés de competicions i és evident que més d’hora que tard caldrà un replantejament establint prioritats.
El fenomen de les competicions multi esportives ha arribat per quedar-se. Els World Roller Games han afavorit el model organitzatiu d’un multi esdeveniment esportiu.
En aquest Fòrum s’ha pogut constatar el gran impacte social que suposen els eSports.
Tot i que no s’ha considerat un esport, els gamers tenen nombroses coincidències amb els esportistes, ja que han de fer una intensa preparació per assolir un exigent nivell competitiu en competicions estructurades, tant a nivell individual com per equips.
La principal diferència és de caràcter estructural. L’esport funciona sota una estructura piramidal, vèrtex del qual és el CIO, i els eSports ho fan sota el control dels publishers que els generen i administren els jocs. La principal diferència és el concepte d’universalitat de l’olimpisme vers els criteris de comercials en què es mouen els e-Sports.
Per aquesta raó, tot i no considerar-lo un esport, el CIO i els principals agents del sector dels e-Sports han obert una via de diàleg per tal de difondre a través d’ells els valors olímpics, fomentar vídeo-jocs esportius – només són el 5% del mercat-, socialitzar les activitats dels e-Sports a través d’accions col·lectives i fomentar un equilibri entre el seu estil de vida amb l’activitat física.
En tot cas, viuen realitats diferents però hi ha punts que a mig termini podrien donar lloc a una confluència que donés lloc a una possible presència d’un determinat joc en el programa olímpic.
En síntesi, amb tots aquests indicis, amb la importat influència de la tecnologia a tots els nivells, cal preguntar-se si l’esport es troba davant d’un imminent canvi de paradigma: la resposta la tindrem aviat, potser és objecte de debat en una propera edició del Fòrum Olímpic.
