Després dels Jocs Olímpics de París 1924 el tennis va saltar del programa olímpic. Després de les edicions de Mèxic 1968 i Los Angeles 1984, on és esport d’exhibició, el tennis entra definitivament a formar part del programa olímpic a Seül 1988.
L’or olímpic és diferent, la periodicitat de 4 anys d’uns Jocs fa que siguin ben pocs els grans tennistes que compten amb aquest preuat títol individual: “Campió Olímpic”. Rafa Nadal, Steffi Graf, Andre Agassi, les germanes Williams, Justine Henin o Andy Murray són grans tennistes que poden presumir d’això. Però hi ha d’altres grans com ara Roger Federer, Novak Djokovic, Arantxa Sánchez Vicario, Peter Sampras o Mónica Seles, les carreres esportives dels quals són espectaculars però no obstant això no han aconseguit fer-se amb l’or olímpic.