La pràctica esportiva pot resultar una eina per divertir-se, per gaudir de la natura, per compartir amb els altres moments d’esforç i superació, i per posar en pràctica la màxima -també grega- del “coneix-te a tu mateix”. La llum que captura l’esport intenta comunicar aquestes sensacions mitjançant la representació de personatges anònims que troben en l’esport la màxima revelació de si mateixos. I davant la impossibilitat de desvincular l’individu de l’acció que realitza, cada fotografia que il·lustra un instant de tensió esportiva adquireix el sentit amb el retrat del seu protagonista. S’expressa, així, allò més íntim que només una imatge és capaç de capturar.
Sota el títol La llum que captura l’esport s’amaga l’origen etimològic i semàntic del terme “fotografia”, disciplina decimonònica formada per dos mots d’origen grec: φως (llum) i γραφη (escriptura). Podem dir, doncs, que la noció de fotografia duu en si mateixa el concepte d’escriure o dibuixar a partir de la llum. Si a aquesta idea li afegim que la fotografia proporciona el miracle de plasmar en un espai i un temps concrets una part de la nostra vida, extraurem que recrear moments de les persones que practiquen esport significa escriure’ls a través de la llum.
